Per als conductes d'acer galvanitzat, entendre el procés de "galvanització" és el punt de partida lògic per analitzar totes les seves característiques. Aquest procés no és un simple recobriment, sinó una combinació metal·lúrgica precisa. Normalment, les làmines d'acer nets de baix-carboni s'immersen en zinc fos i, mitjançant un procés de galvanització per immersió en calent, es formen una capa d'aliatge de zinc-ferro i una capa de zinc pur a la superfície d'acer. Aquesta estructura de capa composta és la pedra angular de totes les propietats posteriors de la xapa d'acer galvanitzat.
El mecanisme de la capa de zinc es pot analitzar des de dos nivells. En primer lloc, hi ha l'efecte barrera física: la densa capa de zinc cobreix completament el substrat d'acer, aïllant l'acer dels mitjans corrosius com la humitat i l'oxigen de l'aire, alentint així el procés d'oxidació. En segon lloc, hi ha un efecte protector electroquímic més únic. En la seqüència d'activitat del metall, el zinc és més reactiu que el ferro. Quan el recobriment està danyat i el substrat d'acer està exposat, el zinc actua com a ànode, sotmesos preferentment a oxidació (corrosió), mentre que el ferro actua com a càtode i està protegit. Aquesta protecció "auto-sacrificant" significa que fins i tot si el recobriment té petites rascades, el zinc circumdant encara pot protegir l'acer de l'oxidació, una característica que millora significativament la durabilitat del material.
